Panettone tot l’any

El panettone està de moda. Aquest pa dolç d’origen italià típic de l’època nadalenca, que ja s’ha popularitzat a tot Europa, està conquerint la atemporalitat en el seu consum a una velocitat estratosfèrica.  Ja no cal que ens esperem al Nadal per menjar panettone, cada vegada hi ha més forns i pastisseries d’arreu que l’elaboren tot l’any, perquè els consumidors el reclamen.

El Concurs Millor Panettone Artesà d’Espanya 2020 ja ha obert la seva convocatòria, està dirigida a mestres forners i pastissers artesans en actiu de tota Espanya, i es premiarà a la millor elaboració. El 12 de novembre a l’ Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona sabrem qui és el guayador.

Elaborar un panettone tradicional i artesanal porta, com a mínim, tres dies. Des que es comença a elaborar la massa mare i fins que el panettone està fred i llest per menjar passen, ni més ni menys, que 72 hores.

El panettone tradicional consisteix en una massa tipus brioix, amb panses i altres fruites confitades. S’elabora amb ingredients bàsics però que han de ser de bona qualitat per a obtenir-ne el millor resultat. Així doncs, a banda de sucre, ous i mantega, la farina ha de ser ben triada i amb una combinació de força que aporti una elevada proporció de gluten i doni elasticitat a la massa.

Actualment mestres forners i escoles professionals ofereixen cursos per aprendre a elaborar-lo, tant a casa com a l’obrador.

La farina és un dels elements més importants i  des de Moretó us recomanem que si voleu provar de fer aquesta dolç  al vostre obrador heu de fer servir  una bona farina de força.

 

¿Sabeu d’on ve el panettone?

El Panettone té com a origen Itàlia, i té diverses versions sobre la seva història. La llegenda més coneguda és la que diu que el panettone va néixer a la cort de Ludovico El Moro, senyor de Milà des de 1494 a 1500, a la nit de Nadal.

S’explica que el Duc va celebrar el Nadal amb un gran sopar, plena de deliciosos plats dignes de la riquesa de la cort milanesa. Les postres seria la natural conclusió de tan luxós banquet, però, al moment de treure-ho del forn, el cuiner es va adonar que s’havia cremat.

Hi va haver un moment de terror a la cuina de Ludovico, però afortunadament l’ajudant de cuina, anomenat Antonio, havia pensat utilitzar les sobres dels ingredients per pastar un pa dolç i emportar-se’l a casa. Donada la situació, el jove Antonio va proposar al cuiner servir el seu pa com postres. Era un pa dolç molt ben pujat, ple de fruita confitada i mantega que va ser portat immediatament al Duc. L’inusual postra va tenir un enorme èxit i Ludovico va preguntar al cuiner qui ho havia preparat i quin era el seu nom. El cuiner li va presentar al Duc el jove Antonio, que va confessar que aquestes postres encara no tenien nom. El senyor llavors va decidir anomenar «Pane de toni», que amb els segles es convertiria en panettone.