L’origen de la pizza

Encara que la majoria de nosaltres diria sense dubtar que “l’origen de la pizza és italià, per descomptat!”, no existeix una conclusió clara ni unànime sobre el seu origen. Malgrat això, la pizza tal com avui la coneixem, massa de pa fornejada amb formatge i tomàquet, va néixer molt probablement al segle XVIII en els ravals pobres de la ciutat de Nàpols.

Si deixem de costat l’ús del tomàquet, el seu origen es remunta a molts segles abans i està unit a l’ús del pa. En l’antiga Grècia, preparaven uns pans plans, com per exemple el “plakous”, elaborat amb plantes aromàtiques, all i ceba. També els soldats perses en el segle VI abans de Crist, s’alimentaven d’un pa pla en el qual es fonia formatge i s’afegien dàtils. L’exèrcit romà consumia unes “focaccias” d’origen etrusc.

Segons alguns historiadors, la pizza tal com avui la coneixem, va néixer de la mà dels venedors de “pizza blanca” de la ciutat de Nàpols que van afegir el tomàquet a la massa de pa amb all, julivert i oli d’oliva que preparaven. Ràpidament es van anar introduint més ingredients en l’elaboració, de fet la popular marinara napolitana va néixer també en la primera meitat del segle XVIII.

De la mà dels napolitans primer i dels italians d’altres regions després, que la van portar amb ells en les seves migracions, la pizza es va popularitzar a tot el món augmentant el nombre de varietats, tant pels ingredients utilitzats, com pel tipus de massa, fina i cruixent o gruixuda i de vores altes. Amb tanta varietat, és difícil trobar a algú a qui no li agradi almenys un tipus de pizza.

Des dels seus humils orígens, la pizza napolitana va ser reconeguda el 2017 com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La Unesco reconeixia així, tant el producte com, sobretot, l’art tradicional dels “pizzaioli” (pizzers) napolitans.

En la pizza, com en la cuina en general, el secret està en els ingredients que s’utilitzin, la passió que posem en l’elaboració i per descomptat en la massa!

Buon appetito!