Història i pa (I)

El pa a l’Imperi Romà

Pannus és com es denominava en llatí, a l’època de l’Antiga Roma a la massa blanca.

A la Roma Antiga existien forns públics en què els ciutadans podien coure el seu pa, i era font d’energia diària dels legionaris romans, que el menjaven freqüentment acompanyat d’olives.

Per evitar que el producte es fes malbé als soldats se’ls lliurava una part de blat al dia, que trituraven en un molinet de mà i fornejaven així el seu propi pa. De la farina es feia el bucellatum (amb una forma similar a la de l’actual bagel de NY) i es ficava al forn per fer pa. Aquest pa l’acompanyaven de sal, formatge i herbes aromàtiques, aconseguint  un resultat proper a l’actual Focaccia.

Amb l’Imperi romà es van millorar els molins i per tant els processos de molta. Tant és així que a l’actualitat és denomina com “forn romà” al forn d’escalfament directe

Durant segles va estar prohibit el pa en els oferiments de sacrifici de la religió romana, degut a la creença que la seva fermentació ‘impurificava’ aquest aliment.

Curiosament el pa elaborat amb ordi era considerat aliment d’esclaus i de sacrificis religiosos. Els mateixos cristians el van incorporar posteriorment en la celebració de l’Eucaristia.

Menjar pa blanc era considerat tot un signe de prestigi i status social elevat; el pa negre, en canvi, elaborat amb sègol, era considerat tot el contrari: un aliment per la gent més humil.

Moltes tradicions han anat canviant i evolucionant fins a dia d’avui, però és enriquidor saber algunes curiositats d’ aquest aliment que forma part de la nostra dieta diària desde fa tants segles.